Qui soc?

Oriol Agorreta i Celma,
Barcelona, 1961

Com tots els que sumem més anys que llonganisses, a la vida he passat per experiències d’allò més variades i pintoresques. N’hi ha hagut de sorprenents, patètiques, instructives, divertides, materials, amoroses, laborals, agrícoles, matrimonials, literàries, espirituals, misterioses i culinàries (i les que em deixo).

Per tant, podria haver-me dedicat a plantar raves al Matagalls o a fer paracaigudes de ganxet, però no. Havia de ser joier, ofici heretat del meu pare i del meu avi, que, curiosament té una ineludible relació amb l’alquímia, en la seva versió de transmutació evolutiva personal (tu ets plom, converteix-te en or).

Però com que Tot no es pot saber, mentrestant i en secret, els meus guies espirituals ja m’anaven preparant una nova sorpresa: interessant, creativa, investigadora, transformadora… 

Vaja, home! Precisament quan tenia la jubilació a tocar, havien de buscar-me més feina! Quins nanos! Però, sabeu què? La idea em va encantar! Me l’havien fet a mida!

I, és clar, hi vaig caure de quatre grapes.

“Investigar, pensar, relacionar, descobrir, escriure, escriure, escriure, escriure més…”

Llavors vaig adonar-me de quelcom insospitat que era cabdal: aquella evolució que jo havia fet com a joier artesà durant quaranta-cinc anys i que m’havia portat des de “ser un fabricant de joies” a “ser algú que escolta atentament els clients i crea per a ells l’expressió única dels seus sentiments”… Era una preparació! M’havia estat instruint, forjant més aviat, d’una forma tan inconscient, tan subtilment oculta, que ni tan sols me n’havia adonat! Aquell caminet sota els meus peus que havia iniciat feia tants anys, ara més aviat semblava una autopista! I amb un destí molt concret!

I aquí estic. Disposat a continuar treballant, com sempre, amb els millors materials. Si l’or i les pedres precioses ja eren fantàstics, ara, treballar amb persones per facilitar la seva evolució espiritual i felicitat ja és el súmmum!

Però, alto! Que quedi clar que no m’atribueixo cap categoria de mestre, ni crec que estigui per sobre de ningú. Prefereixo considerar-me com un guia, un company de viatge que comparteix bonament tot allò que ha pogut arribar a saber. Per tant, és amb amor i amb intenció d’ajudar que us ofereixo uns coneixements que, lluny de ser meus, han d’arribar a les persones que estiguin preparades a rebre’ls per tal que els siguin útils.

Finalment, voldria aclarir-vos que tot el que he pogut arribar a saber no és només meu. Dir que m’ho he fet tot solet seria d’una arrogància i una altivesa fora de mida. Cada idea, cada concepte, contenen l’essència del que molts éssers m’han ensenyat i he après. Es nodreixen de la saviesa dels autors dels llibres que he llegit, de les persones que he conegut i dels protagonistes de les experiències que la vida m’ha regalat. També hi és present l’empremta dels pobres que han hagut de suportar les innumerables ficades de pota que he comès i, sobretot, dels meus mestres espirituals, que amb paciència infinita, voluntat i dedicació, m’han anat guiant pels Camins d’Amor i Saviesa.

Si hi ha algun encert, pertany a tots ells. Gràcies!
Si hi ha algun error, aquest sí que és només meu. Disculpeu-me.